A fons

Poble educador: un projecte educatiu necessari per al reequilibri social, educatiu i cultural del país

Jordi Feu
Professor de política educativa a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona

Tot plegat, doncs, testimonis modestos però interessants d'un projecte que esperem que vagi creixent.

Els elements que m'impulsen a pensar que és bo treballar i estendre el projecte de poble educador són bàsicament dos: el primer rau en el punt de partida del concepte que aquí proposo és a dir, ciutat educadora. Tots sabem la potència educativa i cultural que conté aquest projecte que fins avui ha estat pensat per a la ciutat. I en segon lloc, hi ha una qüestió d'equitat i de justícia social que també em preocupa: Catalunya, com qualsevol altre territori, està feta de ciutats petites, mitjanes i grans però també de pobles de grandària molt diversa. I aquests, no només tenen dret a existir sinó que, a més, és bo que avancin en tot allò de positiu que tenen les ciutats. .

1. De la ciutat educadora al poble educador

Ciutat educadora

És obvi que comencem a parlar de poble educador perquè anteriorment, als anys 70³ i més clarament als 90, es va parlar de ciutat educadora: una proposta polièdrica que integrava, i de fet encara integra, un concepte teòric i un disseny pràctic que acaben generant una política educativa i cultural l'objectiu de la qual és aconseguir que les ciutats eduquin més i millor, i que ho facin en totes les direccions possibles.

Malgrat que en el moment que el projecte de ciutat educadora s'ha anat portant a la pràctica i s'ha difós per diferents ciutats d'Europa s'han produït anomalies considerables (desvirtuació de la idea originària, simplificació excessiva del projecte, etc.), no podem negar els efectes positius que ha tingut en aquelles ciutats que s'ho han cregut de debò. L'acompliment escrupulós de la carta de ciutats educadores⁴ sabem que ha comportat beneficis a diferents nivells: a nivell ciutadà, en la mesura que el conjunt de la ciutadania -i sobretot la més necessitada- ha rebut més "inputs" educatius i culturals. A nivell urbanístic, perquè ha potenciat carrers, places i espais d'intersecció que propicien interaccions humanes amb una alta rendibilitat social. A nivell d'organització de la gestió del poder polític municipal en tant que ha fomentant una política de consens en aquelles qüestions bàsiques. I també a nivell del disseny de polítiques públiques perquè ha generat polítiques integrals que forcen el treball en equip.

Pàgina 2 de 24

[pàgina anterior]  [pàgina següent]
[<<]   [>>]