A fons

Aproximació als projectes d'Aprenentatge - Servei des del Servei d'Educació de la Diputació de Barcelona

Carme Bosch
Servei d'Educació de la Diputació de Barcelona

IDENTIFICACIÓ

L’Aprenentatge-Servei (aps) s’identifica com una activitat educativa que planteja l’adquisició de coneixements, conjuntament amb l’aplicació dels mateixos amb l’activació d’actituds i valors a través de la realització d’un servei pensat per cobrir les necessitats de la ciutadania.

Els seus inicis els trobem a EEUU però on s’han extés amb més força és a Mèxic i a països d’Amèrica llatina: Argentina, Xile... També hi ha experiència al Regne Unit i és el nostre interès recercar i impulsar experiències en el nostre territori.

En el procés d’ensenyament-aprenentatge interrelacionat amb l’entorn, hi podem distingir quatre varietats de projectes.
Representant aquests dos conceptes en un vector d’intensitat i situant en el vector horitzontal l’APRENENTATGE i en el vertical el SERVEI, distingim:

Font: María Nieves Tapia. “Perspectivas para el desarrollo del aprendizaje-servicio en Argentina y América Latina”. En: Aprendizaje y Servicio Solidario: Actas del 5to. Y 6to. Seminario Internacional “Aprendizaje y Servicio Solidario”. Buenos Aires: Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología. Unidad de Programas Especiales. Programa Nacional Educación Solidaria, s.a, p. 41-61.

• Els que comporten menys intensitat tant en Aprenentatges com en Servei (quadrat esquerra baix) són ACCIONS SOLIDÀRIES que es porten a terme de manera puntual (diades, campanyes...)
• Els projectes que tenen l’objectiu d’aprenentatge molt estructurat però no es plantegen el servei com a objectiu, són les recerques amb TREBALL de CAMP
• Els que el Servei és institucionalitzat però no es plantegen els aprenentatges com a objectiu (quadrat esquerra dalt) donen peu als SERVEIS COMUNITARIS
• Els projectes que tenen com a objectiu i planificació tant els aprenentatges com el servei són (quadrat dret dalt) els que anomenem APRENENTATGE-SERVEI

DEFINICIÓ

L’Aprenentatge-Servei és una forma d’aprenentatge experencial portat a terme conjuntament entre institucions educatives i organitzacions comunitàries (1).
Es tracta doncs, d’un conjunt d’activitats educatives planificades tant pel que fa als aprenentatges que es pretenen assolir, com pel servei que es pretén desenvolupar amb l’aplicació d’aquests aprenentatges.

L’Aprenentatge –Servei es defineix també com un mètode que permet als estudiants(2) aprendre i desenvolupar-se a través de la participació activa en un servei organitzat(3) , que atén necessitats reals de la població.

Els projectes d’Aprenentatge –Servei es poden desenvolupar en el marc de l’educació formal o de l’educació no formal. Tant en un escenari com en l’altre es farà imprescindible la complicitat entre la institució educativa (reglada o no reglada) i d’altres agents de l’entorn proper ( entitats, ONG, associacions...).

Igualment és necessària la coordinació, en el territori, de les diferents Administracions.

• L’impuls donat a diferents països, s’ha portat a terme des de diferents perspectives(4) . en ressenyem dues
• Com a mètode d’educació eficaç (aprenentatges experimentats, viscuts)
• Com a desenvolupament moral
  - des de la promoció de ciutadania responsable i activa (participació)
  - des del compromís ciutadà – promotors de canvi- (acció / reflexió)

Els projectes d’Aprenentatge-Servei complerts són els que inclouen les dues perspectives en igual intensitat i per tant és important la planificació, el desenvolupament i l’avaluació tant dels Aprenentatges com del Servei, per tal de portar a terme aprenentatges eficaços i educació cívica alhora (educació integral i inclusiva)

La finalitat d’aquests projectes és la millora de la qualitat educativa ja que impulsen:

• innovació permanent en el desenvolupament curricular a partir de la reflexió sobre la pràctica
• significació en els aprenentatges a través de la seva funcionalitat
• construcció d’actituds i valors en un marc relacional

Els projectes d’Aprenentatge-Servei , es defineixen(5) com una forma pedagògica que permet que es comprenguin millor els aprenentatges acadèmics a través de l’aplicació real de continguts i el desenvolupament de competències de ciutadania, en benefici propi i de la comunitat.

És una proposta innovadora revestida de força complexitat.

En la pràctica, però, es poden reconèixer multitud de projectes que s’acosten a aquests principis(6) i per tant només cal identificar què els falta per esdevenir projectes d’aprenentatge-servei i incorporar-ho.

CONCEPTUALITZACIÓ

Els referents conceptuals són múltiples(7) i precisament aquest és l’element a destacar d’aquest tipus de projectes: que es construeixen a partir de la tradició pedagògica emmarcada en una concepció concreta del que s’entén per:

• EDUCACIÓ global, integral (coneixements, actituds, valors i normes)
• CIUTADANIA com a forma de vida compartida (compromís cívic d’inclusió)
• APRENENTATGE que busca funcionalitat i relleu social a allò que s’aprèn
• SERVEI com a promoció i desenvolupat amb reciprocitat (no assistencial, unidireccional, ni creador de dependències)

L’Aprenentatge-Servei es fonamenta en el paradigma d’EDUCACIÓ PROSOCIAL(8) en el sentit que l’educació no és un fi en ella mateixa, sinó un procés al llarg de la vida que de manera integral desenvolupa els aspectes cognitius amb interdependència amb els afectius i socials, de manera que el benefici dels aprenentatges esdevé millora social.

La finalitat social de l’educació posa èmfasi en la participació i l’educació en valors a través de la interdependència relacional(9) . Es treballa sota el prisma de la RESILÈNCIA (adaptació a l’entorn i capacitat de gestionar conflictes i/o adversitats).

Aquest concepte persegueix la participació activa, la significació dels continguts i la reflexió sobre la implicació en el canvi social i es sustenta en el desenvolupament de l’autoestima, la moralitat, la iniciativa, la reflexió, l’empatia, l’assertivitat, la cooperació, el pensament crític...
L’aprenentatge pren un nou sentit: saber per anar transformant l’entorn i enfortint la comunitat (el viure junts(10) sostingut amb sentit ètic).

L’Aprenentatge-Servei idea projectes sistemàtics d’aprenentatge i d’educació ciutadana. Interacciona tot tipus d’aprenentatges i activa la diversitat d’intel•ligències. Aquesta òptica proporciona elements de canvi per:

• El concepte d’educació integral
• La permeabilització i reciprocitat entre escola i comunitat
• La necessitat de treball interdisciplinari
• El treball cooperatiu i de reflexió-acció
• La implicació directe de l’alumnat en les respostes solidàries a necessitats reals
• La reciprocitat dels agents en el procés d’ensenyament-aprenentatge-servei
• La col•laboració i coordinació entre institucions educatives, socials i de territori
• La coherència en el què s’espera de l’educació (visió compartida dels diferents agents)

Aquests elements de construcció de la personalitat social (aprenentatge d’una manera “d’estar amb els altres” ) porta a una “ciutadania d’alta intensitat” a través de la pràctica de valors democràtics i el desenvolupament actitudinal de participació i compromís que incideix en la transformació comunitària.

METODOLOGIA

Els aps són projectes que requereixen d’una pràctica pedagògica complexa degut a les característiques que els configuren:

• la necessitat de desenvolupar una metodologia global (holística)
• la interacció entre l’educació i el context social
• la concepció d’educació integral que té present l’adquisició de coneixements i a la vegada la construcció de ciutadania (actituds i valors propis de la inclusió en una societat democràtica)

Es tracta d’una pedagogia basada en l’experimentació, la participació activa, la interdisciplinarietat, el treball cooperatiu i la reflexió.

En l’educació formal, els continguts curriculars en el procés de recerca-acció necessiten d’un temps i un espai adequats marcats a partir del Projecte Ed. de Centre, previst en el Pla Anual i explicitat en el Projecte Curricular. No són fruit de la improvisació sinó que han de ser assumits i planificats pel Claustre i requereix de l’aprovació per part del Consell Escolar de Centre.

En l’educació no formal s’emmarca en el treball bàsic d’aquestes entitats: la participació infantil i juvenil(11) i la metodologia utilitzada és la de treball per projectes caracteritzat per l’educació en valors des de l’autogestió, el treball en equip i la finalitat d’utilitat social. L’associacionisme funciona com un petit laboratori de democràcia pel que representa de participació, de presa de decisions, de compromís i de transformació: ser protagonistes i solidaris.

Els passos a seguir són els de tot projecte(12) :

• Motivació (tasca prèvia)(13)

• Diagnosi (14)
  - del propi grup : composició, motivació, grau de maduresa ...(15)
  - del servei a realitzar(16) : contactes, coneixement de l’entorn...
• Planificació
  - dels continguts cognitius
  - del servei escollit (17)
  
• Execució

• Avaluació final

POTENCIALITATS

La metdologia del APS pren a la persona com un tot (coneixement, comportaments i emocions) i dona relleu social al que s’aprèn.

Respon a la concepció de

• CIUTADANIA PARTICIPATIVA: desenvolupament personal i cooperació social
  
• RECERCA-ACCIÓ: aprenentatges significatius i cooperatius
  
• CONSTRUCCIÓ D’HÀBITS DE VALOR:
  o Enfortir pautes d’acció ( reflexió, inclusió, presa de decisions...)
  o Creixement de persones autònomes, crítiques i amb responsabilitat cívica
  o Viure valors al llarg del procés : cooperació-solidaritat, ciutadania...

Són projectes que tenen un caràcter obert i flexible –adaptats a l’entorn- i que es construeixen a través d’aproximacions successives amb el treball cooperatiu.

Aquesta pràctica pedagògica està configurada per un seguit de característiques:

• Permeabilitza l’educació i la comunitat (societat propera)
• Enforteix els vincles cívics a través de projectes comunitaris
• Promou la reciprocitat ( no el paternalisme ni la dependència)
• Proporciona significació als aprenentatges (adquisió i aplicació dels coneixements)
• Activa el compromís cívic i l’educació en valors d’una manera viscuda
• Té present a la globalitat de la persona en el procés d’ensenyament- aprenentatge (inclou sentiments i emocions)
• Posa en sintonia als agents educatius ( institucions educatives, instàncies de l’entorn i organització social)

PROJECTES d’APRENETATGE-SERVEI A L’ÀMBIT MUNICIPAL

Les polítiques educatives locals es poden veure reforçades a través d’aquests tipus de projectes que apleguen “educació- cohesió social- integració al territori”.

Per altra banda la visió inclusiva de l’educació entén que l’acció educativa ha d’integrar tot el potencial de la persona (conèixer, sentir i actuar) partint del lligam que ha d’existir entre els aspectes cognitius dels desenvolupament curricular i el desenvolupament individual i comunitari.

La pertinència d’ajuntar desenvolupament acadèmic amb actuacions prosocials que proposa aquest tipus de projectes, dona resposta a aquesta concepció de l’educació.

En definitiva, els projecte d’APRENENTATGE-SERVEI són una aposta per fer realitat el concepte de “CIUTAT EDUCADORA” pel fet de fonamentar-se en la PARTICIPACIÓ i tenir voluntat de TRANSFORMACIÓ de l’entorn proper a través l’EDUCACIÓ amb estratègies(18) com ara:

• Territori com a plataforma d’activitat
• Concertació entre municipi i comunitat educativa
• Transversalitat i sostenibilitat
• Factor clau de la cooperació
• El diàleg entre administracions i societat civil
• Comunicació : informació, difusió...
• Participació i complicitats

En la implementació d’aquests projectes en els municipis, l’Ajuntament podria posicionar-se de diferent manera segons la seva realitat. Podria esdevenir:

• FACILITADOR o VEHICULADOR de projectes d’Aprenentatge-Servei que es desenvolupin en el territori de la seva demarcació. Per exemple, confegint una “cartera” de serveis necessaris, per tal d’afavorir contactes i, per tant, fent possible la seva implantació.
  
• MOTIVADOR d’experiències: incentivar propostes elaborades pels diferents agents dels municipis. Per exemple: Incorporant-los en convocatòries de Projectes Pedagògics que impliquen un suport econòmic des de l’Ajuntament; oferint-se a fer-ne difusió -que implica reconeixement- a través de sessions d’intercanvi d’experiències innovadores o en fòrums de polítiques educatives locals-
• PROMOTOR d’aquestes iniciatives. Per exemple: Promocionar els Projectes d’APS en el propi catàleg de serveis que des del municipi s’ofereix als centres educatius o a les entitats d’educació no formal. Seria l’Ajuntament (o el grup a qui ell delegues) el responsable d’arbitrar els procediments(19) i de proveir el suport en les diferents fases: disseny, organització, implementació, avaluació...

En qualsevol d’aquests rols, l’Administració Local enforteix el seu paper d’agent educador articulant la riquesa d’oportunitats que ofereix el territori amb una proposta concreta de cooperació entre diferents agents del municipi en l’aportació d’un servei que dona resposta a una necessitat detectada.

En definitiva, al promoure projectes d’Aprenentatge-Servei s’impulsa la corresponsabilització dels agents del territori en la finalitat social de l’educació a la vegada que s’ofereixen oportunitats d’aprendre l’exercici de ciutadania(20) , per tot això són un exemple de contingut palpable de les polítiques educatives locals.

(1)STANTON. [enrera]

(2)El terme “estudiants” quan el projecte es desenvolupa en el marc de l’educació no formal pren un sentit ampli referit a subjectes d’ensenyament-aprenentatge[enrera]

(3) 1990 Llei de Serveis Nacionals i Comunitaris aprovada el 1990 pel congrés dels EEUU i ratificada i ampliada el 1993[enrera]

(4)MADELAINE YATES[enrera]

(5)FURCO[enrera]

(6)Ens referim a projectes d’intercanvi de coneixements (per exemple projectes intergeneracionals o bé projectes que acompleixen un dels dos conceptes essencials:
- aprenentatges a partir de l’anàlisi de la realitat (crèdits de síntesi, colònies...)
- servei en tasques de voluntarietat o tasques solidàries puntuals (campanyes, celebració de diades...)[enrera]

(7)A nivell conceptual es poden considerar precursors :

• WILIAM JAMES (1910) pioner del treball comunitari des del moviment d’objecció de consciència
• JOHN DEWEY (1920) amb la Teoria del Projecte que remarca la importància de l’experiència en el procés d’aprenentatge.
• PAULO FREIRE pel que fa a la conscienciació i compromís.
• VIKTOR FRANKL respecte als Valors experencials, creatius i actitudinals
• JEAN PIAGET en els treballs sobre la Teoria del desenvolupament cognitiu
• E. FAURE – Aprendre a ser
• GOLEMAN recull bona part dels assajos sobre Intel•ligència emocional [enrera]
  

(8)ROCHE i altres[enrera]

(9)Aquest paradigma és el pol oposat a l’aprenentatge academicista i memorístic[enrera]

(10) JAQUES DELORS – UNESCO 96 -Aprendre a conèixer, a ser, a viure i conviure[enrera]

(11)Aquesta tasca està avalada per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Unió Europea a través de “Les iniciatives Juvenils” dels Programes de Joventut[enrera]

(12)Durant tot el procés és imprescindible la REFLEXIÓ i l’AVALUACIÓ continuada[enrera]

(13)És l’element clau de la pedagogia del projecte. Per tant cal estimular-la a l’inici i durant el tot el procés[enrera]

(14)Són necessàries les DIAGNOSIS PARTICIPATIVES pel grau d’implicació i compromís que comportarà l’execució del Projecte[enrera]

(15)Paràmetres per a diagnosticar el grau de maduresa del grup : estabilitat i constància, autoestima i cohesió de grup, capacitat d’autogestió i operativitat, capacitat de resistència a la frustració, capacitat de reflexió i argumentació i capacitat de relació amb les persones.[enrera]

(16)Procés de recerca per a la detecció de necessitats reals[enrera]

(17)En la tria del servei, sigui quin sigui el marc educatiu en què es desenvoluparà, és bàsica la diagnosi del grup que el realitzarà i amb qui es portarà a terme.[enrera]

(18)Totes elles es tenen presents en la metodologia PEC que estem impulsant des de l’àrea d’Educació de la DiBa[enrera]

(19)Posar en contacte projectes d’aprenentatge amb possibles serveis útils[enrera]

(20)“Quina Educació per a quines ciutats” ponència presentada al VIII Congrés de ciutats educadores: una altra ciutat és possible. Gènova, 17-20 de novembre de 2004. La ponència fou coordinada per la Diputació de Barcelona amb la col•laboració del Dr. Joan Subirats i Humet, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i amb la participació de les regidories d’educació de 37 ajuntaments de la província de Barcelona.[enrera]