De Prop. Revista de política educativa local

Reportatge

Núm.31
L'Escolarització equilibrada

Model Manlleu: pioner en equilibri i equitat escolar

Mireia González


Manlleu pot presumir de ser una ciutat acollidora, integradora i educadora. Situada a Osona, una de les comarques catalanes precursores en la recepció de població nouvinguda, ha jugat un paper clau en el procés de recepció i assentament de la immigració. Als anys 70, ja va rebre un gran volum de població procedent d'Andalusia i Extremadura i, posteriorment, a partir dels 90, es va acollir una segona onada migratòria procedent del Marroc. El 1999, la població era de 17.602 persones, de les quals el 7,2 % havien arribat de fora. Actualment, a Manlleu hi viuen 20.505 habitants, el 23,6 % dels quals són nouvinguts. La peculiaritat de Manlleu és que ha sabut aprendre de l'experiència acollidora per gestionar aquesta diversitat, sobretot, en l'educació.

Manlleu. Lluís Soler i Gemma TobellaA partir de la dècada dels 90, el repte de trobar un equilibri entre escolarització i immigració, va portar el municipi a ser un dels pioners, juntament amb Vic, en repartir equitativament els alumnes nouvinguts entre els diferents centres. Va ser d'aquesta manera com va néixer el "Model Manlleu", que ha rebut diversos reconeixements com del Síndic de Greuges i la Fundació Jaume Bofill. Es va dissenyar l'any 1991 per tal de resoldre, l'acumulació d'alumnat immigrant al CEIP Puig-Agut, ubicat al barri de l'Erm, on s'hi va concentrar, primer, la població andalusa i, després, la magribina.

"El que passava és que tots els nens arribats de nou volien anar a aquesta escola, per proximitat, i no es relacionaven amb la resta de nens de Manlleu", explica Gemma Tobella, tècnica d'educació municipal. "La concentració de la immigració va fer necessària una intervenció, ja que si no, es corria el perill de segregació i guetització", confirma Lluís Soler, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Manlleu. Ara les coses han canviat, i amb l'ajuda del Pla de Barris del 2004, s'ha pogut realitzar una transformació urbanística i sociocultural per "trencar amb la barrera invisible que s'havia aixecat entre aquest barri estigmatitzat i la resta de Manlleu", sosté el regidor.

Alumnat amb necessitats educatives específiques

El model Manlleu es va gestar per atendre els alumnes amb Necessitats Educatives Específiques, derivades de situacions socials i culturals desfavorides. Primer es va aplicar a les escoles públiques i, a partir del curs 1993-94, va incorporar les concertades. Per la seva implantació va ser clau, la Comissió d'Escolarització de Manlleu, un òrgan que va aglutinar tots els agents implicats:- l'Inspecció del Departament d'Educació, els serveis educatius del propi departament, les regidories d'Educació i Benestar Social, les direccions dels centres i les AMPAs,etc. Des d'aquesta comissió, es va començar a gestionar l'arribada d'alumnes d'incorporació tardana.

Amb la intervenció d'un equip de mediadors interculturals, s'ajuda a les famílies nouvingudes en el procés de preinscripció i matriculació; on "s'analitza la seva procedència, les llengües que parlen a casa, els costums que tenen, i, si cal, se'ls explica amb el seu idioma perquè ho entenguin tot bé", després, se'ls ofereix un servei d'acompanyament a les escoles resumeix Tobella. A partir d'aquesta primera presa de contacte, l'EAP i l'assessora LIC analitzen el cas de cada alumne per determinar si presenta Necessitats Educatives Específiques. El següent pas és que la Comissió d'Escolarització li adjudiqui un centre a cada alumne en funció de les places disponibles i del seu domicili, factor que en un principi no es tenia en compte.

A més del procés d'acollida, un punt clau del model Manlleu va ser establir fins quan un alumne és considerat nouvingut, i per tant, pertany al grup de Necessitats Educatives Específiques. En general, es considera que aquesta transició es fa en un període de dos anys des de l'arribada de l'alumne. A Manlleu però, es va ampliar el període des de P3 i fins a 6è de Primària i, després d'aquest curs, l'EAP realitza proves específiques per avaluar cada cas. Ara, també es vol incorporar una altra revisió a segon de Primària.

"La fase d'implantació del model Manlleu no va ser senzilla, i va aixecar cert recels per part d'algunes famílies, quan no podien escollir l'escola desitjada en primera opció, però actualment s'ha aconseguit força comprensió sobre aquest tema", comenta el regidor d'Educació de Manlleu. Així ho demostren les dades de preinscripció de l'abril de 2008: la primera opció de P3 va estar concedida quasi en el 90% dels casos, i en un 95%, a primer d'ESO. Manlleu ha aconseguit "una política comuna entre tots els agents municipals i el Departament d'Educació", comenta Tobella. La Comissió d'Escolarització ha estat el motor de tot el model, i s'ha aconseguit que "s'hi discuteixin tots els temes amb prou sinceritat per posar els problemes sobre la taula", afegeix.

Pla d'acollida

Aquest model educatiu manlleuenc ha anat evolucionant amb el temps, en paral·lel a la societat i el municipi. Un dels principals eixos ha estat el Pla d'Acollida Municipal, engegat el 2002. A més de millorar tot el procés de rebuda i d'escolarització d'aquests alumnes d'incorporació tardana i de P3 , la seva gran singularitat, ha estat treballar colze a colze amb el col·lectiu immigrant, sobretot amb el magrebí, que ha estat el més nombrós. L'ajuda dels mediadors ha estat essencial perquè els agents educatius coneguessin la realitat del país d'origen dels nouvinguts, i com els seus problemes i necessitats poden afectar en l'aprenentatge. A més, també fan de pont per explicar a les famílies arribades de nou com funciona l'educació a Catalunya Altres figures importants han estat el de l'assessora LIC (Llengua i Cohesió social) i l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic), que han recorregut tots els centres "per donar suport amb eines pedagògiques als professors d'acollida per saber com tractar i com comunicar-se amb els nous alumnes". A partir a'aquí, s'ha pogut millorar la relació família-escola.

Una altra estratègia ha estat fer un seguiment exhaustiu de l'absentisme escolar. Quan ja s'ha exhaurit la via dels protocols de cada centre escolar, comença la intervenció de la regidoria de Benestar Social, l'OME i els mediadors. En la mateixa línia, també es fa un treball d'orientació a l'alumnat que acaba 4t d'ESO sense graduar-se, i es realitza un seguiment personalitzat durant un any. La intenció és "evitar que es produeixi un trencament total amb el món escolar i que el jove pugui derivar cap a camins com la delinqüència", comenta la tècnica municipal.

En l'evolució del model Manlleu, també cal aturar-se al curs 2002-2003, quan la població va ser considerada zona singular. Un dels grans avenços va ser la implantació de les Aules d'Acollida en els centres públics. En aquests espais, els alumnes que arriben de fora dediquen unes hores dels seu horari lectiu a fer un aprenentatge intensiu del català. "Necessiten cert domini de la llengua vehicular per assimilar els continguts que se'ls imparteix i també per poder-se comunicar", puntualitza Soler. Manlleu ha estat lluitant per dotar de més subvencions a les escoles concertades perquè poguessin igualar-se a les públiques en matèria de personal. No obstant, l'equiparació dels recursos entre els dos nivells encara no s'ha assolit plenament, tot i que l'Ajuntament hi segueix treballant.

Integració i inclusió

Els passos que ha anat fent Manlleu cap a la cohesió social han estat constants: l'any 2003, s'inicia el Pla de Gestió de la Diversitat de Manlleu, que ha estat un pas fonamental "cap a la normalització de tots els serveis municipals, evitant fer serveis exclusius pels nouvinguts, i per començar a treballar la immigració de forma transversal", ressalta la tècnica municipal d'educació. El curs 2005-2006, s'activa el Pla Educatiu d'Entorn i el 2006, les tres escoles concertades de Manlleu aconsegueixen el Contracte Programa de la Generalitat.

Un model educatiu que gestiona la diversitat ha de ser inclusiu no només amb els alumnes nouvinguts, si no amb tots els col·lectius que presentin dificultats d'aprenentatge. Manlleu disposa d'una Unitat d'Escolarització Compartida (UEC), adreçada als alumnes que per motius diversos: desmotivació escolar, conductes disruptives i absentisme, no s'adapten al circuit educatiu habitual i presenten risc d'exclusió. En aquests unitats, "s'hi fa un treball manipulatiu, no tant abstracte com a les escoles, perquè els alumnes acabin aprenent els continguts", exposa Tobella. A banda, la ciutat també disposa d'un CDIAP (Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç), que també dóna servei a la resta de municipis d'Osona Nord. És el Tris-Tras, gestionat per l'Associació Sant Tomàs, un recurs adreçat a la població infantil de 0 a 6 anys que presenta alguna trastorn de desenvolupament - psíquic o físic- o es troba en situació de risc social.

Preparats pel futur

El model Manlleu ha estat elogiat i copiat per altres municipis, però també qüestionat en alguns moments i des de determinats sectors. El punt fort ha estat "no tant sols aconseguir reunir al voltant d'una taula tots els agents implicats, si no arribar a una forta sinèrgia, una implicació i vocació educativa a favor de la cohesió social que va més enllà del nivell professional", sosté Tobella. Pel regidor d'educació, el model Manlleu "ha estat un gran compromís d'equilibri i equitat escolar en els processos de preinscripció i matriculació".

El regidor d'educació sosté que sense la implicació de tots els agents el model no hagués estat possible: "Cal agraïr l'esforç, la labor i el considerable nivell de compromís que han evidenciat els centres educatius de Manlleu, així com la forta implicació dels seus equips directius, del professorat i de la resta de professionals del món educatiu de la ciutat. També vull subratllar la col·laboració participació de les AMPA's en tot aquest desenvolupament".

"Amb el pas del temps i amb l'onada immigratòria dels últims anys, s'han produit alguns desajustaments en la composició d'alguns centres", admet el regidor, tot i que sosté que ja s'estan buscant noves estratègies per "evitar la possible guetització". Amb tot, espera que la "pràctica del model es pugui optimitzar de cara el futur i que la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) acabi reconeixent tota la feina feta".

Manlleu disposa d'uns grans centres i escoles: El CEIP Puig Agut, el CEIP Pompeu Fabra, el CEIP Quatre vents, l'Escola Casals-Gràcia, l'Escola El Carme-Vedruna, l'IES Antoni Pous, el Col.legi La Salle, l'Escola Bressol Colors i Puig menut, les Escoles Bressol Nuts i Sol-solet, l'Escola d'Adults Martí i Pol, el Patronat de Formació Professional i l'Escola Municipal de música, etc. A més a més s'està acabant la construcció d'una nova escola bressol de titularitat municipal al barri de La Coromina, que començarà a partir del curs 2009-10.

Manlleu, maig de 2009